Projecte II

Ja fa temps que hi pensava.

Donava voltes un cop i un altre sobre el mateix tema però no em decidia.

Em recolzava en allò de...més val boig conegut que savi per conèixer.
Però vaig decidir fer un cop de cap i ara ja està fet.

Tinc una companya de pis.
Jo volia algú que m’ajudés a pagar la hipoteca, poder compartir despeses, em donés un cop de mà amb la neteja i la feina de casa i que es trobés a gust a casa, però sempre tenint ben clar que allò és casa meva.

Per contra ara tinc una llogatera que, no paga res per estar-s’hi, a la que jo tinc que alimentar, guarir i mantenir, gairebé no embruta però m’omplirà la casa de péls i, a més, serà dintre de quatre dies la mestressa de la casa.
Ella manarà i jo... accepto encantada.

Us presento la meva nova companya de pis.

Es diu El·la, (pronunciat Ela) té un mes i mig i és una "boleta gris" que em farà molta companyia.

11.

Els diaris no en parlen i les radios, en aquesta ocasió tampoc se n'han fet ressò.

No ha tingut grans publicitats i per desgràcia passarà desapercebut per a la majoria.

El marketing o.. que sé jo, no ha funcionat.

Però els que som fidels d'en Bryan Adams i el seguim ens hem assabentat que ha sortit al mercat ja fa unes setmanes el seu nou àlbum.

Es diu 11 i és boníssim.

Ple de cançons genials, unes rockeres, altres més pausades, però totes amb el seu estil, que han fet d'aquest canadenc un dels millors músics actuals.

El recomano. És 100% bona música.

Las voces del desierto.

Aquest és un altre llibre que m’ha entusiasmat.

És d’aquells que et fa pensar, que t’obliga a llegir els paràgrafs més d’un cop i a meditar al acabar cada capítol.

És molt amè i ben narrat, però el més impactan és tot el que hi diu.

Per fer-vos cinc cèntims només diré que es tracta de la transformació d’una persona quan es troba, de cop, vivint entre un grup d’aborígens australians travessant tot el desert.

Les reflexions i obstacles amb que el personatge real es troba, poden semblar de vegades del tot increïbles. Però són ben certs i autèntics. De fet la autora va topar amb alguns problemes per poder editar el llibre per primer cop i amb problemes fins i tot legals pel que allà hi deia.

Si dic que és del tot recomanable, em quedo molt i molt curta.

És una veritable meravella de les que colpeja la nostra realitat d’una manera que difícilment pot deixar indiferent.

LAS VOCES DEL DESIERTO de Marlo Morgan.


El hombre no teje la trama de la vida. No es más que una de sus hebras.
Todo lo que le hace a la trama se lo hace a sí mismo.
Jefe Indio Seattle.

Sólo cuando se haya talado el último árbol, sólo cuando se haya envenenado el último río, sólo cuando se haya pescado el último pez; sólo entonces descubrirás que el dinero no es comestible.
Profecía de los Indios Cree.

Escapada a Collsuspina.

Avui ens hem escapat a Collsuspina.

He estat amb les meves germanes i els meus cunyats.

Hem dinat molt a gust i hem tingut un dia radiant.

I he tornat amb una bossa plena d'embotits que són l'enveja dels qui els proven.

Al final, ha estat un cap de setmana rodó.

Estic agraïda per tenir tanta sort.

Sitges.

Un dia esplèndid, un bon dinar.

Un bon passeig per un lloc preciós.

I la millor companyia.

Qué més es pot demanar?........

Poder-ho repetir.

Festa major del barri.

Mira, mira......

És la trobada de gegants......

d'arreu de Catalunya....

que vénen a celebrar la festa

amb nosaltres.

Adéu, adéu......

us esperem el proper any

aquí, al barri.

Aviat farà un any.

Amb el permís del Natxo, us poso aquí la informació de la cursa en memòria del David que es farà al maig.


Com molts de vosaltres ja sabreu, el proper dia 11 de maig es celebrarà a Sant Quirze una cursa de 10 km. en memòria del David.

Serà una matinal amb cursa d'adults i curses per nens.

Si algú li ve de gust apuntar-se a córrer o a fer de voluntari (en necessitem un munt, sobretot de Sant Quirze, per allò del coneixement del poble) doncs us passo el link de la pàgina WEB per poder-vos apuntar a una cosa o l'altra, i amb tota la informació de la cursa.
http://www.cursasantquirze.corredors.cat/

La inscripció a la cursa val 10 € (si tens xip propi, sinó són 12€), les curses infantils són gratuïtes.

Si algú vol fer de voluntari també cal inscriure's a l'apartat corresponent (tots els voluntaris rebran d'obsequi el paravent), però penseu que s'haurà de matinar força.

Penseu que aquell cap de setmana és de tres dies.
Compte amb apuntar-se si teníeu previst de marxar de pont!!

En fi, res més, serà un plaer si voleu compartir amb nosaltres aquest dia d'homenatge al David.
Però per favor, no és cap compromís, sinó seria pitjor.

Aviat farà un any que vas marxar.

Quan de temps, i alhora sembla que va ser ahir.

Lecciones de Vida.

Un bon dia obres un llibre.

I a mida que el vas llegint et dius a tu mateixa: “Aquest llibre el van escriure per mi.

Sembla que l’hagi escrit una persona que em coneix.”
Això és el que vaig sentir quan l’Anni em va deixar aquest llibre.
No trobo paraules per poder-lo definir. Dir que és genial, boníssim o ideal, son paraules pobres per expressar el que ha estat per a mi aquesta obra.
Només puc dir que ha estat tota una troballa que ha marcat un nou camí que jo intuia però no veia.

Un llibre escrit per dos especialistes en el tema de la mort però que en canvi aqui parlen de la vida. De totes i cada un dels elements que la formen: la autenticitat, l’amor, les relacions, la pèrdua, el poder, la culpa, el temps, la por, la ira, el joc, la paciència, l’entrega, el perdó,... són coses amb les que tots convivim a diari. Però potser no les sabem afrontar.

Penso sincerament, que un llibre com aquest, tan valuós hauria de ser de lectura obligatòria doncs tot el que hi diu són veritats i coses tan elementals que ningú hauria de passar sense llegir-lo.

Llàstima no l'hagués tingut uns anys abans, o a l'escola. Però suposo que no era el moment.

Lecciones de Vida (Elisabeth Kübler-Ross y David Kessler)
Ed. Luciérnaga. 332 pag.

“…¿Quién soy yo?. Nos hacemos esta pregunta una y otra vez a lo largo de la vida. Sabemos de cierto que entre el nacimiento y la muerte hay una experiencia que llamamos vida. ¿Pero soy yo la experiencia o el que la experimenta? ¿Soy este cuerpo? ¿Soy mis errores? ¿Soy esta enfermedad? ¿Soy una madre, un banquero o un empleado o un aficionado a los deportes? ¿Soy producto de mi educación? ¿Puedo cambiar o me han hecho de piedra?.
No eres ninguna de esas cosas. Indudablemente tienes defectos, pero ellos no son tú. Puedes tener una enfermedad, pero no eres tu diagnóstico. Puedes ser rico, pero no eres tu solvencia. No eres tu currículum, tu vecindad, tus calificaciones, tus errores, tu cuerpo, tus roles o títulos. Todas estas cosas no son tú porque son “variables”. Hay una parte de ti que es indefinible y “permanente”, que no se pierde ni cambia con el tiempo, la enfermedad o las circunstancias. Hay una autenticidad con la que naciste, con la que has vivido y con la que morirás…

…El ser que somos es mucho más que nuestras circunstancias, grandes o pequeñas, aunque tendemos a definirnos por nuestras circunstancias…Nos movemos con la marea de los acontecimientos, algunos controlables, otros no. Pero el ser que somos es mucho más inmutable que todo eso. No se define por este mundo o por nuestros papeles…A menudo miramos a los demás para definirnos a nosotros. Si los demás están de mal humor, nos abatimos. Si los demás creen que estamos en un error, nos volvemos defensivos. Pero el ser que somos está más allá del ataque y la defensa. Somos íntegros, completos y valiosos tal como somos. . .Ya sea al principio o al final de la vida, en la cima de la fama o en la profundidad de la aflicción, siempre somos las personas detrás de nuestras circunstancias. Eres lo que eres, no tu enfermedad, no lo que haces. La vida concierne al ser, no al hacer.”

(Elisabeth kübler-Ross)